Abans d'ahir vaig tenir un d'aquests dies. Son dies estranys, en que no saps massa be que et passa, en que estas més irritable de l'habitual. Si et diuen "bon dia", tu els engegues a regar.
Aquells dies que, invariablement, arriben un cop al mes... encara que de vegades, més. Son moments en que la sensibilitat està a flor de pell, en que et sents vulnerable, molt vulnerable, en que els pensaments van un cop i un altre al mateix lloc (per què aquesta maledicció?).
Et sents tant sensible que sembla que tothom xiuxiuegi sobre tu, que tothom et miri i s'adoni del teu estat.
El pitjor de tot és que gaire bé tothom passa per aquests moments, uns a primers de mes, altres cap al final. I només penses "quan em vindrà?".
I és que abans d'ahir vaig tornar a tenir números vermells al meu compte del banc. Unes ganes de que em vingués la nòmina!!!!!
Aquells dies que, invariablement, arriben un cop al mes... encara que de vegades, més. Son moments en que la sensibilitat està a flor de pell, en que et sents vulnerable, molt vulnerable, en que els pensaments van un cop i un altre al mateix lloc (per què aquesta maledicció?).
Et sents tant sensible que sembla que tothom xiuxiuegi sobre tu, que tothom et miri i s'adoni del teu estat.
El pitjor de tot és que gaire bé tothom passa per aquests moments, uns a primers de mes, altres cap al final. I només penses "quan em vindrà?".
I és que abans d'ahir vaig tornar a tenir números vermells al meu compte del banc. Unes ganes de que em vingués la nòmina!!!!!