Diuen les novel·les de lladres i serenos que el dolent sempre torna al lloc del crim. Pot ser si.
Desprès de cinc anys he tornat a Gósol, al peu del Pedraforca. He tornat a passejar amb les bruixes que feien estada a la seva enforcadura, m'he perdut de nou pels carrers de la vila vella i he pujat, com si fos el primer dia, a la torre de Santa Maria del Castell.
He tornat a caminar pels carrers de la memòria de la mà de la Iolanda i he tingut la immensa alegria de compartir uns moments amb en Pep, en Robert i la Lua i adonar-me que el temps passa, però hi ha gent que queda.
És estrany això del temps. Desprès de cinc anys, necessites poc més de mitja hora per posar-te al dia de les vides dels altres i d'explicar la teva pròpia. En Pep es va casar, en Robert a augmentat la família i la Lua ja està molt gran. El bar La Plaça continua essent com era i el Pedraforca, malgrat la neu que hi te, continua regnant a la vall.
Curiosament, m'he trobat amb molta gent, coneguda i desconeguda. He dinat al mateix lloc (i al mateix temps) que Mossèn Ballarín, que anava acompanyat d'un tal Artur, president d'un petit país.
He trobat a Saldes a la Maria, bibliotecària coneguda i la Lola, tot fent un cafè a Berga.
En cinc anys han passat moltes coses, però també m'adono que han passat molts contes. Histories viscudes, inventades, somniades, imaginades... compartides. Les bruixes del Pedraforca ho saben, la Iolanda ho narrava i jo, encara amb ulls d'infant, intento viure-ho
Desprès de cinc anys he tornat a Gósol, al peu del Pedraforca. He tornat a passejar amb les bruixes que feien estada a la seva enforcadura, m'he perdut de nou pels carrers de la vila vella i he pujat, com si fos el primer dia, a la torre de Santa Maria del Castell.
He tornat a caminar pels carrers de la memòria de la mà de la Iolanda i he tingut la immensa alegria de compartir uns moments amb en Pep, en Robert i la Lua i adonar-me que el temps passa, però hi ha gent que queda.
És estrany això del temps. Desprès de cinc anys, necessites poc més de mitja hora per posar-te al dia de les vides dels altres i d'explicar la teva pròpia. En Pep es va casar, en Robert a augmentat la família i la Lua ja està molt gran. El bar La Plaça continua essent com era i el Pedraforca, malgrat la neu que hi te, continua regnant a la vall.
Curiosament, m'he trobat amb molta gent, coneguda i desconeguda. He dinat al mateix lloc (i al mateix temps) que Mossèn Ballarín, que anava acompanyat d'un tal Artur, president d'un petit país.
He trobat a Saldes a la Maria, bibliotecària coneguda i la Lola, tot fent un cafè a Berga.
En cinc anys han passat moltes coses, però també m'adono que han passat molts contes. Histories viscudes, inventades, somniades, imaginades... compartides. Les bruixes del Pedraforca ho saben, la Iolanda ho narrava i jo, encara amb ulls d'infant, intento viure-ho