"A mi, la impotencia, me la trae floja"
Llegit en la part de dins de la porta d'un WC d'un cinema valencià...
"A mi, la impotencia, me la trae floja"
0 Comentarios
Ahir vaig fer les dues darreres sessions de les quatre que m’havien demanat. Han estat sessions d'aquelles que, eufemísticament, en diuen "per a públic familiar". És a dir, aquelles sessions en que els adults aparquen les criatures i ells es dediquen a altres coses. I encara que aquesta no és la meva especialitat, vaig decidir de fer-les per veure si amplio una mica el meu camp d'acció.
Fins aquí, res a destacar, tot correcte. Però la clau de volta de la qüestió ha estat el lloc. Em va fer l'encàrrec una editorial de llibres infantils per fer les sessions a l'Eroski de la meva ciutat. Mai ho havia fet en un lloc similar i certament la experiencia és, com a mínim, curiosa. Us diré que l’organització, en general, m'ha tractat be, sense problema, possant a la meva dispossició un petit espai relativament acollidor i procurant que no em faltès de res. Quan dic que l'espai era relativament acollidor, vull que imagineu una mena de tarima al terra, ple de coixins i alguns ninots de peluix, amb un petit banc per a que jo puguès seure... i globus!!!! Heu intentat mai explicar històries mentre els nens tenen globus a les mans? Tasca força dificíl, us ho puc assegurar. Però a més, al costat mateix, hi havia una casa de joguina, d'proximadament un metre d'alçada, on els nens entraven i sortien ... Però encara i així, el pitjor d'aquestes sessions no ha estat haver de narrar en aquest micro-espai. El problema real, ha estat el macro-espai. Intentar explicar contes mentre riuades de gent passa pel teu costat amb carros de la compra -mai m'havia adonat de com grinyolen-, on els anuncis per megafonia (malgrat la meva petició de treure música i anuncis durant el temps de la narració) demanen que fulanito vagi a la caixa central o que els senyors clients tenen en oferta els platans de Canarias a només 0,99 euros, es converteix en una aventura difícil d'oblidar. Diuen que de qualsevol experiència es pot treure algún benefici. I és ben cert. I a mi, aquesta experiència em porta a fer-me objector de consciència en assumptes narratius a una gran superficie. D'entrada per tot el que us he explicat, però també per que, vulguis que no, amb la meva participació estava propiciant el consumisme galopant d'aquesta societat. I no és que jo fes propaganda de cap llibre, editorial o article d'aquella botiga, sinó per que considero que la meva contada anava encaminada a lligar un petit acte cultural amb el consum. I no, no m'ha agradat jugar a aquest joc. Per això, estimats i estimades, em declaro objector!! Hacerlo de pie fortalece la columna,
boca abajo estimula la circulación de la sangre, boca arriba es más placentero, hacerlo sólo es bonito, pero egoísta, en grupo puede ser divertido, en el baño es muy digestivo, en el coche puede ser peligroso... Hacerlo con frecuencia desarrolla la imaginación, entre dos enriquece el conocimiento, de rodillas resulta doloroso... En fin, sobre la mesa o sobre el escritorio, antes de comer o de sobremesa, sobre la cama o en la hamaca, desnudos o vestidos, sobre el césped o la alfombra, con música o en silencio, entre sábanas o en el baño: Hacerlo, SIEMPRE es un acto de amor. No importa la edad, ni la raza, ni el credo, ni el sexo, ni la posición económica... ...Leer siempre es un placer!! |
Arxius
Junio 2012
AutorL'autoria d'aquestes lletres és meva i només meva, excepte en casos d'i·legalitat o similar (ja cercarem algun culpable...) Xavier Gállego Categories
Todo
I tu, que en penses?
Thank you, your message has been sent
|