Aquells dies que, invariablement, arriben un cop al mes... encara que de vegades, més. Son moments en que la sensibilitat està a flor de pell, en que et sents vulnerable, molt vulnerable, en que els pensaments van un cop i un altre al mateix lloc (per què aquesta maledicció?).
Et sents tant sensible que sembla que tothom xiuxiuegi sobre tu, que tothom et miri i s'adoni del teu estat.
El pitjor de tot és que gaire bé tothom passa per aquests moments, uns a primers de mes, altres cap al final. I només penses "quan em vindrà?".
I és que abans d'ahir vaig tornar a tenir números vermells al meu compte del banc. Unes ganes de que em vingués la nòmina!!!!!