Tot recordant la (ja vella) cançó d'Esquirols, aquest estiu m'ha picat la mosca -junt a na Tessa- de provar a fer un tram del camí de St. Jaume a Catalunya.
Hem començat a caminar a Olot, terra de volcans i de sants, per acabar a l'Estany, poble quasi medieval i ple d'història.
I encara que ens ho hem pres amb certa calma, amb descansos intermedis i sense massa presa, he de dir que els meus peus i les meves cametes han patit de valent. He de dir que m'ha encantat caminar, conèixer racons espectaculars, sentir la remor del vent i les vivencies i records de la gent de masos, vells casalots i antics molins, veure i sentir com aquesta gent arrelada al seu pam de terra lluita per viure cada dia amb senzillesa i amb una saviesa que ja m'agradaria tenir a mi, urbanita recalcitrant.
Més enllà de la matxucada de cames, motxilla a l'espatlla i quilometres de "ningú a la vista", crec que és una experiència especial. I no ho dic pel sentit religiós del camí, si no per la seva riquesa humana, cultural i paisatgística.
Des d'aquí, vull donar les gràcies a totes les persones que ens han acollit i a aquells que ens ham mimat ens aquests més de 70 quilometres de recorregut per aquesta terra.
Pd.- La foto és de Besalú, quasi el primer dia... per això em veieu amb una cigarreta a la mà!!
Hem començat a caminar a Olot, terra de volcans i de sants, per acabar a l'Estany, poble quasi medieval i ple d'història.
I encara que ens ho hem pres amb certa calma, amb descansos intermedis i sense massa presa, he de dir que els meus peus i les meves cametes han patit de valent. He de dir que m'ha encantat caminar, conèixer racons espectaculars, sentir la remor del vent i les vivencies i records de la gent de masos, vells casalots i antics molins, veure i sentir com aquesta gent arrelada al seu pam de terra lluita per viure cada dia amb senzillesa i amb una saviesa que ja m'agradaria tenir a mi, urbanita recalcitrant.
Més enllà de la matxucada de cames, motxilla a l'espatlla i quilometres de "ningú a la vista", crec que és una experiència especial. I no ho dic pel sentit religiós del camí, si no per la seva riquesa humana, cultural i paisatgística.
Des d'aquí, vull donar les gràcies a totes les persones que ens han acollit i a aquells que ens ham mimat ens aquests més de 70 quilometres de recorregut per aquesta terra.
Pd.- La foto és de Besalú, quasi el primer dia... per això em veieu amb una cigarreta a la mà!!