I és una bogeria per haver convençut a cinc persones més a mostrar les seves arrels, a parlar-nos amb la veu de les històries de la seva terra. Contes calés, de Romania i Cuba, del Marroc i Senegal.
Però més bogeria és quan ho fan per primera vegada. Si, per a aquests narradors és la primera vegada que s'enfrontaran (en el millor sentit de la paraula) a un públic, a unes orelles amb ganes de saber i conèixer, un públic amb el que compartir el moment sagrat de la narració.
I aquest és l'intent... construir ponts fets de paraules, ponts que ens apropin a altres realitats i reconeixen's en l'altre.
I no ho negaré. Estic nerviós i content i confós i ansiós. L'ànim és una autèntica muntanya russa, encara que sé del cert, que serà fantàstic.
Ja us ho explicaré!