Ahir vaig fer les dues darreres sessions de les quatre que m’havien demanat. Han estat sessions d'aquelles que, eufemísticament, en diuen "per a públic familiar". És a dir, aquelles sessions en que els adults aparquen les criatures i ells es dediquen a altres coses. I encara que aquesta no és la meva especialitat, vaig decidir de fer-les per veure si amplio una mica el meu camp d'acció.
Fins aquí, res a destacar, tot correcte. Però la clau de volta de la qüestió ha estat el lloc. Em va fer l'encàrrec una editorial de llibres infantils per fer les sessions a l'Eroski de la meva ciutat. Mai ho havia fet en un lloc similar i certament la experiencia és, com a mínim, curiosa.
Us diré que l’organització, en general, m'ha tractat be, sense problema, possant a la meva dispossició un petit espai relativament acollidor i procurant que no em faltès de res. Quan dic que l'espai era relativament acollidor, vull que imagineu una mena de tarima al terra, ple de coixins i alguns ninots de peluix, amb un petit banc per a que jo puguès seure... i globus!!!! Heu intentat mai explicar històries mentre els nens tenen globus a les mans? Tasca força dificíl, us ho puc assegurar. Però a més, al costat mateix, hi havia una casa de joguina, d'proximadament un metre d'alçada, on els nens entraven i sortien ...
Però encara i així, el pitjor d'aquestes sessions no ha estat haver de narrar en aquest micro-espai. El problema real, ha estat el macro-espai. Intentar explicar contes mentre riuades de gent passa pel teu costat amb carros de la compra -mai m'havia adonat de com grinyolen-, on els anuncis per megafonia (malgrat la meva petició de treure música i anuncis durant el temps de la narració) demanen que fulanito vagi a la caixa central o que els senyors clients tenen en oferta els platans de Canarias a només 0,99 euros, es converteix en una aventura difícil d'oblidar.
Diuen que de qualsevol experiència es pot treure algún benefici. I és ben cert. I a mi, aquesta experiència em porta a fer-me objector de consciència en assumptes narratius a una gran superficie. D'entrada per tot el que us he explicat, però també per que, vulguis que no, amb la meva participació estava propiciant el consumisme galopant d'aquesta societat. I no és que jo fes propaganda de cap llibre, editorial o article d'aquella botiga, sinó per que considero que la meva contada anava encaminada a lligar un petit acte cultural amb el consum. I no, no m'ha agradat jugar a aquest joc.
Per això, estimats i estimades, em declaro objector!!
Fins aquí, res a destacar, tot correcte. Però la clau de volta de la qüestió ha estat el lloc. Em va fer l'encàrrec una editorial de llibres infantils per fer les sessions a l'Eroski de la meva ciutat. Mai ho havia fet en un lloc similar i certament la experiencia és, com a mínim, curiosa.
Us diré que l’organització, en general, m'ha tractat be, sense problema, possant a la meva dispossició un petit espai relativament acollidor i procurant que no em faltès de res. Quan dic que l'espai era relativament acollidor, vull que imagineu una mena de tarima al terra, ple de coixins i alguns ninots de peluix, amb un petit banc per a que jo puguès seure... i globus!!!! Heu intentat mai explicar històries mentre els nens tenen globus a les mans? Tasca força dificíl, us ho puc assegurar. Però a més, al costat mateix, hi havia una casa de joguina, d'proximadament un metre d'alçada, on els nens entraven i sortien ...
Però encara i així, el pitjor d'aquestes sessions no ha estat haver de narrar en aquest micro-espai. El problema real, ha estat el macro-espai. Intentar explicar contes mentre riuades de gent passa pel teu costat amb carros de la compra -mai m'havia adonat de com grinyolen-, on els anuncis per megafonia (malgrat la meva petició de treure música i anuncis durant el temps de la narració) demanen que fulanito vagi a la caixa central o que els senyors clients tenen en oferta els platans de Canarias a només 0,99 euros, es converteix en una aventura difícil d'oblidar.
Diuen que de qualsevol experiència es pot treure algún benefici. I és ben cert. I a mi, aquesta experiència em porta a fer-me objector de consciència en assumptes narratius a una gran superficie. D'entrada per tot el que us he explicat, però també per que, vulguis que no, amb la meva participació estava propiciant el consumisme galopant d'aquesta societat. I no és que jo fes propaganda de cap llibre, editorial o article d'aquella botiga, sinó per que considero que la meva contada anava encaminada a lligar un petit acte cultural amb el consum. I no, no m'ha agradat jugar a aquest joc.
Per això, estimats i estimades, em declaro objector!!